dijous, 28 de març de 2013

Garbell de receptes

Em plau notificar-vos que la mare ha fet un llibre de receptes!!
Alguns ja ho sabeu, d'altres potser no. El que és cert és que ha tingut una gran acceptació per part de la gent de la població (m'atreviria a dir de la nostra clientela). Estem molt contents.
És per això que quan la Núria de la biblioteca, va proposar a la mare que en fes la presentació, després del primer moment d'una certa resistència per part seva, ho vam entomat com un bonic repte.
Us hi esperem!

Agraïm la col.laboració desinteressada d'en Ramón Generó Comajoan, per la imatge de la portada, i la d'en Xavier Boada Pujol, per la introducció feta pel llibre.
Gràcies Ramón i Xevi!
Us deixem amb aquestes paraules, perquè en pogueu fruir.


“El meu ideal culinari és la simplicitat, sempre compatible amb determinat grau de substància”
Josep Pla.  El que hem menjat. (Obra Completa XXII).

La cita de Josep Pla que encapçala aquestes quatre ratlles possiblement maldestres que ara em disposo a escriure, sens dubte em tranquilitza. No sóc un gastrònom, ni de bon tros. (Respiro). Tot i això, una de les millors conseqüències de quinze anys d’ofici d’actor ha estat, sens dubte, una certa “afinació” del paladar i una constatació: en la fòrmula de qualsevol experiment culinari, per simple que sigui, hi ha un element emocional per part de qui el realitza del qual en depèn el resultat. El meu pare en deia “el carinyo”. Sense aquesta implicació afectiva, de generositat,  manifestada durant tot el procés d’elaboració, el resultat tendeix a l’insipidesa amb independència de la qualitat dels productes i de la complexitat de la fòrmula.
No cal dir que la Pilar Prat això ho sap perfectament i no sap fer-ho de cap altra manera. He estat client seu durant anys i he gaudit d’una bona colla de receptes seves. A la primera cullerada ja hi notaves una carícia que es mantenia fins el final. Una cuina sense pantomimes, local, tradicional, amb una esforçada varietat de resultats a partir del bé de déu que ens ofereix el nostre terròs. Una cultura culinària que ve de molt enrere, que coneix el “mar i muntanya”, que treballa les verdures, on el porc és senyor… En definitiva, un concepte de cuina que la Pilar, hereva de tota una tradició familar de 75 anys,  ha fet créixer des de la modèstia de la “botiga-obrador-cuina” del carrer de Sant Domènech.
En uns temps de menjar ràpid, d’exotismes culinaris i de supermercats de la cosa precuinada, poder arribar-te a casa seva i ensumar què se li havia acudit aquell dia, era impagable.
Només li perdono que hagi abaixat la persiana pel fet que, ara, no ens desampara del tot i ens regala un llibre que ella mateixa titula “Garbell de Receptes”: un recull on ella mateixa confessa que cuinar ha estat una manera d’entendre la vida i de pasar-ho bé.
M’ho crec Pilar, però, almenys en el meu cas, em temo que d’allà on  no n’hi ha no en raja, i necessitaré un assessorament més personalitzat que inclogui algún tastet.
Felicitats pel teu talent i gràcies pel teu llibre.
Visca la nostra cuina!

Xavier Boada Pujol.
Setembre del 2012.