dimecres, 23 de desembre de 2015

El 9nou es fa ressó de l'homenatge d'en Carolino

El dinar del dia 13, Santa Llúcia, va anar molt i molt bé. Va ser com un dinar entre amics i persones conegudes. Tothom va participar com va voler i sobretot amb molta alegria.
Gràcies per ser-hi, gràcies per fer-ho possible.





dijous, 10 de desembre de 2015

dimecres, 9 de desembre de 2015

La glosa al 9 Nou

Cada dimecres ens trobem per improvisar, a l'Ateneu de Manlleu, som un grup que intentem impulsar trobades fixes per tal de que la gent sàpiga que hi ha un espai fixe a Osona i el Lluçanès on pots passar a aprendre o a practicar glosa.
Us convidem a venir.
El 9 nou se'n va fer ressò divendres passat, podeu llegir l'article que va escriure l'Agustí Danés.

Aquí l'article.


dilluns, 7 de desembre de 2015

Intro de'n Carolino

Aquí teniu la lletra i la partitura del convit a cantar que fa en Carolino.
Aquesta partitura és la recollida per la Coral Xicalla de Vic, a més del Carolino, ells també l'han popularitzada.
La transcripció és meva, doncs la partitura de la coral és a quatre veus.


La lletra de la Xicalla diu:
Escolteu corrandes
de coses viscudes
i altres de tingudes per un gran secret
Aquell que es molesti
que no s'hi enfadi
i aquell que li agradi rigui sens parar
Que essent avui caramelles ben net i clar
ben net i clar
volem dir amb corrandes allò que ens plaurà
ben net i clar, sens molestar, ja la corranda va a començar

En Carolino diu:
Cantarem corrandes
de coses viscudes
i altres de tingudes per un gran secret
Aquell que es molesti
que no s'hi enfadi
i aquell que li agradi rigui sens parar
Que ___________________ben net i clar (aquí diu el lloc on és ex: avui aquí a Manlleu ben net )
ben net i clar
volem dir amb corrandes allò que ens plaurà
ben net i clar, sens molestar, ja la corranda va a començar


Carolino a Espolla

I durant el 2014, en Carolino va venir a ensenyar-nos com feia ell les corrandes, un sobre taula divertit i una glosa de vins amb companys i companyes a l'alçada de les circumstàncies.
Us deixo els enllaços de fotos i algun video del moment.

140719-IMG_2848
Clica per veure les fotos


En Carolino i el malparit d'en Tiot... l'aiguadent home!


dos moments breus als minuts 2:50 i 6:30

dilluns, 30 de novembre de 2015

En Carolino i les corrandes

He trobat aquest video cercant per la xarxa.
És un programa del 33 que es deia No t'ho perdis. No t'ho perdis 24/05/2012 A partir del minut 18:41veiem una entrevista amb en Carolino i en Farri.

Aquí us deixo el tros on parlen de les corrandes.

dissabte, 21 de novembre de 2015

Més informació de glosa.

He trobat aquest video cercant per la xarxa.
És un programa del 33 que es deia no t'ho perdis.
A partir del minut 18:41veiem una entrevista amb en Carolino i en Farri.

(no trobo com posar el video directament... cliqueu sobre l'enllaç)
No t'ho perdis 24/05/2012

diumenge, 1 de novembre de 2015

Corrandes d'en Carolino o de Folgueroles.

i vaig buscant informació que trobo per la xara. Ara toca el torn a les corrandes més famoses de la comarca, les de Folgueroles o d'en Carolino (qui les ha mantingudes)


Podeu mirar aquest enllaç, el minut 23 molt curtet, en fa una explicació per la radio.


En aquest enllaç trobareu el programa DIVENDRES, en l'apartat paraules en ruta, com en Carolino en canta alguna.
A partir del minut 10:22
Folgueroles: Paraules en ruta!

dilluns, 14 de setembre de 2015

Gèneres de la glosa

He trobat aquesta explicació al blog de Fes ta festa. És concreta i bona per entendre els gèneres de la cançó improvisada.

Remanant el blog, he vist que els articles sobre glosa o cançó improvisada, els fa la Marta Ibañez Fuentes, mestra, corrandista, acordionista... apassionada de la cultura popular en general.
Com que a vegades en aquests espais esborren els materials, he copiat el text per tenir-lo controlat i que no desapareixi en el ciber espai.

A l'espai web original, hi ha l'audio, no deixeu de passar-hi
http://festafesta.net/?p=6990

Cant improvisat als Països Catalans: gèneres

Audio PlayerPotser fer cant improvisat és un gènere en sí mateix, però ara us explicarem les diferents melodies o tonades que es troben als Països Catalans i algunes de les funcions que han tingut i tenen en els inicis del segle XXI.
Si anem a Mallorca trobarem les gloses i els combats de glosadors. És potser un dels llocs on la continuïtat s’ha vist menys estroncada en aquest fer. La glosa mallorquina és cantada, sense instruments, tan sols la veu. Cada estrofa sol contenir una mitjana de sis versos, però pot ser més llarga. Els versos són de set síl·labes i les rimes han de ser consonants i alternades, o sigui, no hi ha rodolins. La glosa és un joc per a qui canta i per a qui escolta. És un plaer compartit a partir de la paraula cantada i pensada per al moment. Podríem parlar encara de les cançons de simbomba i de Sant Antoni.
A Menorca, s’acostuma a fer un tipus de cant improvisat acompanyat amb un sonador de guitarra. Acostumen a dialogar dos glosadors. Cada glosa conté sis versos o mots ( o algun més). La rima és alternada. A Menorca, glosadors experimentats han mantingut viva la glosa.
A les Pitiüses també s’ha desenvolupat la poesia oral improvisada amb uns patrons complexos i amb una execució pròpia, que és el cant redoblat i algun altre model prou interessant.
Al País Valencià, es ben viu el cant d’estil. Les albaes són un dels models, on un cantador escolta els versos que li diu el versaor i els canta després d’una introducció de la dolçaina i el tabal. Homes i dones executen aquests cants, a l’aire lliure. Són estrofes de quatre versos i el cantador llueix la seva virtuositat a partir del “cant pla”, la tonada bàsica. Altres modalitats del cant d’estil, ja amb altres grups musicals acompanyants també improvisen les lletres.
A les terres de l’Ebre i al Montsià, la jota (en diverses modalitats, segons els cantadors) és la forma habitual de fer el cant improvisat. Són estrofes de sis versos o “paraules”. L’acompanyament musical pot ser-hi, i generalment serà la rondalla amb corda i vent. Els cantadors acostumen a ser professionals de cantar jotes.

En Carolino

A Catalunya, s’han utilitzat molt les corrandes per improvisar. Tenim les corrandes de Beget, les de Folgueroles o del “Carolino”. També hi ha corrandes al Rosselló. A Lleida, els gitanos han utilitzat una de les tonades que s’ha fet més popular: els garrotins. Actualment també s’improvisa amb la tonada de nyacres de l’Empordà, amb la tonada de “La perdiueta”, una cançó recollida al Pirineu. I podríem afegir-ne un bon reguitzell: les patacades, les “Cobles d’en Peirot”, la “Filomena”… i de fet qualsevol patró on càpiga el vers de set síl·labes. Les cançons de pandero també serien cant improvisat. Tenim unes mostres ben interessants amb les majorales, ben estudiades a Ulldecona i altres punts. L’acompanyament és amb un pandero quadrat.
Bé, en successives edicions encara aprofundiré més algun dels casos que s’han presentat.
Text de la Marta Ibáñez Fuentes de la web Fes ta festa

dimarts, 8 de setembre de 2015

III Combat a Verges

Per segon any he anat a Verges al combat de sota el campanar. Concretament era el III Combat, el vam fer el 5 de setembre de 2015.
Va tornar a ser genial. Erem 18 concursants dalt de l'escenari, ens ho vam passar bé. Entre tots vam fer un bon espectacle i el public va xalar.
No cal dir que la ponicana, la Ioia, va posar unes proves ben divertides perquè això passses.

Si voleu veure imatges, en Xevi en va fer algunes, les trobareu a la seva web, busqueu combat de Verges.



Aquí una foto feta des del mòbil, perquè pogueu veure el públic.


L'escenari són les mateixes escales de l'esglèsia de Verges, molt original i t'hi trobes molt bé.



diumenge, 16 d’agost de 2015

La jota

Avui li toca el torn a la jota
Per improvisar es pot fer amb els sis versets o fer-ne quatre i repetir els dos últims.
En aquest video sentim una de les melodies i ens expliquen d'on sembla que ve.


Aquí us deixo un video del Quico el Célio, el Noi, i el Mut de Fereries
que han popularitzat un tipus de melodia de jota.

dissabte, 15 d’agost de 2015

Les Rondes del vi

Les Rondes del vi, una cançó ja popularitzada, es canta en sobretaules per a passar una bona estona.
Us deixo una mostra.


En aquest enllaç un passo la música original i a sota la lletra:

LES RONDES DEL VI   (Joan Soler i Amigó–Jaume Arnella)

No vagis a la mar/ a encomanar les penes,/ no vagis a la mar/ les aigües en van plenes.
Vora, vora del port/ hi ha una vella taverna,/ vora, vora del port/ un bar de mala mort.

Una bota de rom/ i una altra d'aiguardent,/ una bota de rom/ i molta olor de gent./
No sigues sol a beure/ ni sol a rumiar,/ no siguis sol a beure/ que el vi et condemnarà.

El primer brindis va/ per companys i companyes,/ el segon anirà/ pels qui els han crescut banyes.
El tercer libació/ a la salut dels pobres,/ no és mala intenció/ diera al burgès les sobres.

Atents, amics, encara/ al següent got de vi:/ beneirem la mare/ que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc el gran Pare Noè/ la copa que fa sis pels diables del cafè.

Quan el sis serà buit/ maleirem l'infern,/ la copa que fa vuit/ el clero i el govern.
El got de comiat / el cantarem tots junts,/ el got de comiat, un rèquiem pels difunts.

divendres, 14 d’agost de 2015

i en van 10

Aquest és el meu petit testimoni, del que és la festa del Serpent a Manlleu.
Una festa viscuda des de les entitats i les persones, que any rera any i treballen, sovint de forma anònima.
A les fotos hi trobareu curiositats, com per exemple el Serpent sense pintar o les cares d'alguns personatges importants a la festa que no acostumen a sortir altres vegades. També en trobareu a faltar, hi  ha tanta gent implicada que és impossible fer un recull prou ràpid on tothom hi sigui.
Penenu-ne la bona voluntat i gaudiu d'aquestes fotos que volen rendir homenatge a aquesta festa.
Que us ho passeu molt bé i bona festa del Serpent!!

Aquí les fotos d'aquest any

dilluns, 10 d’agost de 2015

Perdiueta novelleta

Una bonica cançó per improvisa, la Perdiueta. Trobo que és una melodia molt dolça.

Perdiueta novelleta,
que a la muntanya canteu. (bis)
Baixeu a la terra plana,
i als tristos aconsoleu. (bis)

Aquí teniu el video del Pont d'Arcalís on canten la cançó.


dissabte, 8 d’agost de 2015

La desgràcia d'un pobre home

Aquí deixo una de les cançons que utilitzem per improvisar.
La desgràcia d'un pobre home que per improvisar en diem Les gallines. En un taller al Lluçanès, buscant una melodia que ens agradés va sorgir aquesta.
Abans havíem fet uns exercicis on vaig preguntar a la Carolina: Els teus pares com estan?
I ella va contestar, Na tirant amb les gallines
Fusionant aquests dos moments, vam crear les corrandes del Lluçanès:
Na tirant amb les gallines, les gallines na tirant (x2)
En aquest post ho sentireu


Aquí la versió de la desgràcia d'un pobre home de  Pont d'Arcalís

I aquí una versió recuperada, cantada per Montserrat Bernadó a partir del 0:33



dimecres, 5 d’agost de 2015

Aigua Gelida

Continuo recollint cançons per improvisar.
Aquesta és Aigua Gelida, una mazurca que per improvisar són vuit versos.

Primer us mostro una cantada a casa feta amb la Meg, la Carolina i jo mateixa. Una pinzellada de la melodia.

130718-IMG_8342

La següent és del dimecres 29 de juliol de 2014 al vespre,  a l'embarcador del Ter, aprofitant la fresqueta ens trobàvem per practicar glosa i va sortir aquesta explicació feta per en Ferriol Macip.

https://drive.google.com/drive/folders/0Bz3kT3dylz9bflhveDFuN2R0ZTJJRjE0ekJZSXRVQTd3ZXhGSnE5VWFkVmNab194LXpKVGc 
La lletra diu:
Aigua Gelida n’és molt bonic,
tant si és de dia com si és de nit.
Sempre que hi vagis a barquejar,
jo t’asseguro t’agradarà.
Una altra adaptació de la cançó, no és improvisació però és molt simpàtica


diumenge, 26 de juliol de 2015

Les dècimes

Anant a combats, mostres  i a l'escola de glosa, aprens moltes melodies, però sempre se te n'escapa alguna. A més, per sort han arribat les noves tecnologies a la glosa i tenim un grup de missatgeria instantània, és per això que quan un va començar amb dècimes, es queixava de si no li quadraven del tot i les altres que si l'important era el contingut.... en Mateu "Xurí" ens va dir això:

Forma i fons sempre van junts,
car no hi ha fons sense forma.
La transgressió de la norma
cerca efectes més fecunds,
però els pensaments profunds
dins una estrofa exquisida
gairebé aboquen vida
per un fons interessant
i una forma elegant
que aporta plaer a l'oïda.
IMG_0506
Visca la dècima i la vostra obsessió glosadorística!

De nou rebombori i els més encertats van fer alguna dècima, les altres persones demanaven quina melodia s'utilitzava i al final la  Meg Joanmiquel va fer aquesta dècima:




aporta plaer a l'oïda
sobretot si és cantada
'pro he de dir també m'agrada
aquesta glosa llegida
i una qüestió sorgida
ha quedat sense resposta
perquè hi ha a qui li costa
de posar-hi melodia
algú ens la cantaria?
qui m'accepta la proposta?

-no tinc veu☺-

i el mestre ens va enviar un missatge de veu. 


És magnífic això!
Gràcies! entre tots sé que en farem una gran cosa amb la glosa.

Us deixo amb una ressenya de qui és en Mateu "Xurí"

dissabte, 11 de juliol de 2015

Ukelele

Ja fa un temps, em vaig fabricar un ukelele, no el toco i és una llàstima perquè trobo que és fins i tot més portable que una guitarra, que ja és dir.
He trobat un parell de videos que parlen com fer-ho i en català. Començaré a practicar a veure si m'en surto.

1rs passos

segon tutorial


tercer tutorial d'ukelele BOIG PER TU


Amb 3 acords 10 cançons!


diumenge, 26 d’abril de 2015

Ser fotògrafa

Xerrada a la presentació de l'exposició:
1 de desembre de 2013


Bona tarda a tothom,
primer de tot agrair la confiança posada en la meva persona i com a membre del Grup Fotogràfic, per a fer la presentació d'aquest acte.

Després d'aquest preàmbul, quan vaig començar a donar voltes a aquesta presentació em van venir moltíssimes coses al cap. Una és una mena de tristesa que sempre em noto, quan m'adono que se'm proposa per quota. No és el primer cop, en altres lloc i moments, he estat la quota jove (per allà els 18); també he fet doblet i he estat la quota femenina i de poble. De fet al Grup Fotogràfic, durant molt temps he estat, jo sola, la secció femenina, per sort, en aquests moments, som unes quantes més a repartir aquest honor.

De totes les activitats o espais on he estat quota d'alguna cosa o altra, sempre n'he tret aspectes positius. Conèixer gent diferent i ampliar coneixements són els factors més remarcables d'aquest fet. A vegades, però, quan hi reflexiono, penso...
m'agradaria tant que se'm reconegues tan sols per ser jo mateixa! Però ja veieu, a principis del segle XXI, i encara no ens valorem només com a persones.

Després d'aquesta primera reflexió, que em desagreuja per no ser la millor opció per presentar l'exposició fotogràfica, sinó que molts dels meus companys al Grup Fotogràfic ho podrien fer millor, us he de dir que en realitat sóc la opció dona, manlleuenca i fotògrafa, que ja és bastant.

Us parlaré de la meva experiència com a fotògrafa, que jo me'n considero, però aquest fet sempre té un punt de reconeixement dels altres. En aquest apartat, sí que tot sovint m'he sentit més qüestionada només pel fet de ser dona. Us explicaré alguns exemples.

Tinc la sort de compatir la vida amb un fotògraf prou reconegut, en XeviVilaregut. Sobre aquest fet, m'han passat un seguit de prejudicis. Amb tot tipus de gent, des de persones més properes fins a d'altres que em coneixen poc. El més normal és que es pensin que em vaig introduir a la fotografia gràcies a en Xevi, com que ell és fotògraf...

Quants d'aquí, honestament, no ho heu pensat? O us ha passat pel cap?

Deixeu-me que ho desmenteixi. La meva passió per la fotografia me la van transmetre els meus pares, sobretot la mare, que va retratar tota la nostra infantesa. Quina sort que hem tingut!

També va ser ella, que em va empènyer a demanar a en Joan Gabarró, veient que gastava tants carrets, què era allò del Grup Fotogràfic i m'hi apuntés. També em va ajudar a comprar la primera reflèx. Gràcies mare, ja veus, amb aquesta primera empenta ara he de presentar un acte!

Altres fets curiosos que m'han passat és que amics meus, d'aquells que en diem de tota la vida, que sempre m'han vist amb la càmera penjada, li demanin a ell per fer qualsevol foto, passant per alt el grau d'amistat que ens uneix. Què hi farem! Ell la té més grossa.... la càmera i també algun objectiu. I si tenim en compte que retratar allò que és quotidià m'agrada més a mi que a ell, posen la pota fins a sota l'aixella.

Aquestes actituds, al principi em malhumoraven, ara ja no. Resulta que sóc més lliure si no em demanen que faci cap foto en concret, i a en Xevi li toca fer alguna foto que no li ve de gust... “gangas del oficio”, i de pagar autònoms, perquè es veu que si pagues impostos, de fotografia (els altres jo també els pago) ets més bon fotògraf!

De tot aquest fet, el que més em noto a mi mateixa, és que em vull diferenciar, i us he de dir que em costa molt. Fins i tot hi ha moments que em desanimo amb la fotografia, sort que ella no em deixa i torna la passió.

De fet a la història de la fotografia, aquesta situació ha passat altres vegades, algunes fins i tot documentades. Un exemple escandalós, el tenim amb en Robert Capa, un fotògraf famós que va retratar, entre altres coses, la nostra guerra civil. Sembla que moltes de les fotografies famoses podrien ser de la seva companya molt menys coneguda i reconeguda, la Gerda Taro.

Amb tots aquests pensaments al cap, no em puc imaginar, com devien viure el fet de ser fotògrafes totes aquestes dones que veiem a l'exposició. Quan visiteu l'exposició, no sé si ja ho heu pogut fer, us adonareu que algunes -les que podien viure de la fotografia-, eren esposes o filles de... Malgrat fer fotos interessantíssimes.

A Catalunya, com recull aquesta exposició, sembla que ha passat com a tot arreu. Primer les dones retrataven o bé temes més quotidians, -el que aquí en diuen costumistes- o bé retrats. Ja ho observareu, sobretot a les fotògrafes del s XIX, principi del XX.

Una de les primeres dones més reconegudes, -almenys en els llibres de fotografia-, és Júlia Margaret Cameron, els seus retrats de gent, són molt coneguts. Potser la podríem equiparar als retrats que també fa Anaïs Napoleon a Barcelona a finals del segle XIX. Tot i que ella, l'Anaïs, regentava un negoci amb el seu marit, i en canvi la Júlia Margaret Cameron, que era anglesa, feia fotografies per plaer, era una senyora benestant, inquieta pels temes artístics del moment. També en tenim exemples a l'exposició, la fotografia no era a l'abast de tothom i són les famílies de classe alta les que poden accedir-hi, en l'exposició tenim la mostra de la Madronita Andeu,fotos ben exquisides.

És doncs gràcies a moltes dones que tenim imatges de vida quotidiana, sobretot en les primeries de la fotografia. Elles eren qui retrataven el que tenien més a prop. En aquest sentit ens podem sentir contentes, tenim icones gràfiques que passaran a la posteritat i explicaran com es vivia en altres temps, no massa llunyans encara, però molt interessants. També és habitual que les fotògrafes, ens regalin instantànies de moments més intimistes, petits espais de vida, petits bocinets d'allò més preuat; de l'existència de cada dia.
Us he de confessar, però, que el primer cop que vaig veure l'exposició, deu fer un parell d'anys, em va impactar. Totes aquestes reflexions que us he fet ara, no hagueren estat igual. Només coneixia autors catalans homes, jo mateixa no havia reflexionat si a les primeries de la fotografia, aquí a casa nostra, algunes dones havien agafat la càmera per fer fotos. Quan la vam visitar, vaig estar molt agraïda d'observar-la tota i saber una mica més de la nostra història que sovint desconeixem, però que ben segur les dones sempre hi hem estat.
Per això, per tot el que ens aporta a les dones que ara estem fent fotografia, el meu reconeixement, encara que sigui petit, agraint aquesta iniciativa, per fer-nos adonar que abans que nosaltres hi ha hagut d'altres que n'han sabut molt i que sovint, massa sovint, no han estat reconegudes.

Res més a dir-vos, tan sols que us ho passeu molt bé amb les seves imatges i amb el concert del Centelles Gospel Chor que tot seguit començarà.


Immaculada Tubau Prat
1 de desembre de 2013



dijous, 2 d’abril de 2015

Càndida Pérez Martínez

Càndida Pérez Martínez, una relació que em ve de lluny.

Tota la vida he cantat, amb el meu pare, al cotxe amb la tieta Consol i el tiet Jaume. La música que escoltàvem i cantàvem, era molt variada i eclèctica i així he sortit jo.
Als 16, en plena adolescència escoltava el Setge Jutges, tots els discs que hi havia per casa. No sé en quin moment la tieta em va deixar un disc que es deia: El cuplet a Barcelona, cantat per la Núria Feliu. Me les sé totes i cada una. Aquell disc es devia gastar i tot de tantes vegades que el vaig arribar a sentir.
Jo no ho sabia, però darrera aquests cuplets, hi havia la Càndida Pérez Martínez. Aquí en vull fer una breu memòria, ja que de dones famoses no anem gaire ben servits.
Aquí trobareu la una web de dedicada a ella i molta informació.

Us deixo amb un video de les de Calaix, que en fan una versió magnífica de la cançó caramelles.

video

Programa de Tv3 on s'explica que són els cuplets i la Càndida Pérez Martínez.

dimarts, 13 de gener de 2015

Lola Anglada

Hola a tothom.
Vaig intentar activar la creativitat. Sobretot ho faig amb les tècniques mixtes, o sigui, amb totes les tècniques plàstiques que coneixo o vaig descobrint.
Voltant i pensant una pàgina pel meu diari d'art, he pensat de buscar alguna dibuixant catalana i clar, m'he trobat amb la Lola Anglada.

Aquí trobareu un article interessant de la revista Núvol.

Continuo la recerca amb altres autores... de ben segur interessants.