dimarts, 2 d’agost de 2016

La mort de na Margalida

Aquest estiu estant passant moltes coses, entre altres descobrir en Biel Majoral a l'escola d'estiu de glosa. Aquest any anava de romanços i ens han fet descobrir romances molt valuosos. Aquest és el romanç de na Margalida que els glosadors mallorquins utilitzen per improvisar.

Aquí us deixo la lletra :

La mort de na Margalida

(Popular mallorquina)

L'amo de Bàlitx m'envia/ missatges i jornalers,/ sa madona i los demés,/ tota la gent que hi havia.

Voleu escriure un paper/ sa mort de Na Margalida, /que si greu no vos sabia /començaria es procés.

Dia setze de gener/ dins can Tropell m'encontrava. /En Joan Blai me dugué /noves que jo no esperava.

Va dir si alterat estava./ Jo li vaig dir: -No res sé./ De s'al·lota me dugué /que ella morta s'encontrava.

Jo corria i no veia,/i a ca seva vaig anar./ Com mentre obrí sa porta / sa mare ja em va abraçar.

I ella em va dir: -Sebastià/ Na Margalida ja és morta.-/ Oh punyalada més forta /no la rep cap cristià!

I a veure-la vull jo anar / que es mirar-la m'aconhorta.

Partiguèrem en sa nit /i sa tristor mos matava/ i cada instant mos faltava / sa força i s'esperit.

No n'estic empegueït, /de contar lo que em passava. /I a vore-la morta anava /i amb so cor ben entristit.

Quan dins Sóller vaig entrar / me digueren de seguida: / -Per veure Na Margalida / hauràs d'anar en es fossar.

Molt prompte vaig descobrir / es parets d'aquell local./ -Oh cementiri dogal! / vaig davallar i vaig dir.

I aquí s'ha de consumir / sa meva amor principal./ I sa vida de res val / en aquest món assistir.

Com mentres obrí la porta / t'hi vaig veure, Margalida. / Freda, morta, sense vida / jo no sé lo que em passà, / sa meva vista tornà / tota d'aigo consumida.

Com va venir en el cas / que l'haguérem d'enterrar. / Dins sa fossa vaig entrar / i es baül vaig ben tapar, / perquè terra no hi entràs.

Quan la vàrem haver enterrada / jo i aquell germanet seu, / vaig dir: Margalida amada, / jo per tu pregaré a Déu. / I a dins es pensament meu, / sempre et tendré retratada.

Adiós Margalideta, / Margalideta adiós.

Déu del Cel qui és piadós / allà et tendrà Margalida. / I jo en acabar sa vida /que mos hi vegem tots dos.

Per lo promte i lluny que era, / i és que molta gent la plany. / En Sebastià Company /Na Margalida Servera.