Cobles de Carnestoltes a Manlleu.

Fa molt i molt de temps en Joan Arimany, em va passar una curiositat que havia trobat: unes cobles del rei Carnestoltes que es cantaven a Manlleu.
M'ho va passar, sabent la dèria que tinc amb la cançó improvisada amb la intenció que es poguessin tornar alguna manera a fer reviure.
Molt temps després me les estic estudiant, a veure si algun dia les utilitzo per improvisar.

Us adjunto la partitura, el Ter d'on el va treure i la lletra de l'article transcrita... és una lletra de festa per celebrar l'arribada d'en Carnestoltes..



Extret de El Ter periódico independiente Manlleu, 11 febrero de 1899 Núm 31

CANAVAL EN MANLLEU

A mediados de este siglo fué cuando estuvo en su mayor apojeo el Carnaval en Manlleu, debido principalmente a la existencia, á la sazón, en la Villa, de algunas persona de genio expansivo y alegre, las que hasta ahora no han encontrado verdaderos sucesores. Entre ellas debemos recordar á D, Martin Alsina, sujeto bien quisto, muy popular, de desahogada posición y de inagotable buen humor. Él fué quie, en el año 1856, compuso el Sermó den Carnestoltas, que aún se pronuncia, y las Cobals que aún se cantan, el dia que se supone entrar el Carnaval en la Villa. No por lo que vlagan dichas composiciones, sinó por haber pasado á ser populares en la población, las insertamos. Helas aquí:

SERMÓ DEN CARNESTOLTAS


Patricis den Carnestoltas
escolteu lo que os diré.
Venerem en Carnestoltas,
mireuse que ara convé
Com que som als últims dias
no'l voldríam agraviar
perque un altre any ab franquesa
a Manlleu vulga tornar.

Poseuvos tots ab bon órdre
los que desitjeu seguir
las bullicias de aquest home
que os fará molt divertir;
preneu tots una advertencia
Y'm direu que es veritat:
si voleu fer bona pasta
heu dep osar bon llevat.

Carnestoltas quinze voltas
y Nadal de mes en mes
tots los dias fossen festa
la Quaresma may vingués:
la butxava provehida
que no digués may que nó,
tot lo dia criadaria
noya portam'lo porró.

Lo dijous llardé's comensa
aquell goig ab gran tropell:
lo dematí las Gitanas
Y'l vespre picá a la pell;
tot saltant i fent postura
ni van tombant algún got.
Y després es gust de veurer
com fan la Dansa del Llop.

Lo divendres y'l disspte
tot es contá'l que ha passat
principalment aquells homes
que agafaren un bon gat;
perque'ls Galés, ab franquesa,
als pagan algún porró;
y menjant a costa de altres
m'estalvio tot aixó.

Diumenge de Carnestoltas,
día alegre y divertit,
a joves, vells y cnalla
poseulos un bon vestit
per'na veurer las balladas
a la tarde, y a la nit
venerem en Carnestoltas,
qu'es un home divertit.



Lo dilluns de las Pastoras.
¡Ay qui dia n'es aquell!
Las donzellas y casadas
totes tenen gran tropell
perque n'es la llur diada
que poden anâ a triar
totes diuhen: ara passa
y es hora de aprofitar.

Quina diada n'es aquella
¡Si sempre pogués durar!
Que las donzellas tingueren
lo dret de poguer triar;
moltas hi ha que fant pesebre
que no en farían may
Y'ls Galés no's queixarían
de tenirhi tant poch ball.

Lo dimarts de Carnestoltas
es lo dia principal
de festejaer aquell home
com si fos un General:
De días a las balladas
y'l vespre tots á sarau:
¡Ja podeu estalviarvos
de tancar la bossa ab clau!

En sé al vespre vos convida
que hi aneu tots ben vestits,
que éll ha de marxá á desteroo
Y vol veure al seus amichs.
Losencárrechs que ell vos donguia
procureulos á cumplir,
Y esent l'endemà enterreulo
que may més puguia surtir.


Lo botó de la butxaca
mireu qu'esmolat qu'está,
tanca y obra, y obra y tanca
mentre res hi pot troba;
mes quan veu que res hi troba
ne llensa un profunt sospir:
veuaquí; teniu las mantas
sobre tot porteu més vi

La quaresma es arribada.
Ja us ho podeu figurá'
no's pot menjar butigarra
sinó ous y bacallà,
las butxacas escuradas
y tots á fiá anirem
no us espanteu, taberneras,
que per Pasqua pagarém.

Al enterro os recomano
que no faseu escladums,
sobre tot feu bona feyna
que no faltin pas molts llums
perque després no hi hagessim
de tornarhi a remana'
que ni hauria que dirían
aixó sempre durarà

Respecto al Sermó den Carnestoltas debemos haver constar que en algún año se ha intentado sustiuirle por otro en el que se deprimía á personas de la población sin que hiciera fortuna el cambio, pues estas fiestas son par divertir y alegra, y no para mortificar á nadie, á lo menos en nuestra villa
TORRENT,
Cronista de Manlleu

Comentaris