Avui li toca el torn a la jota
Per improvisar es pot fer amb els sis versets o fer-ne quatre i repetir els dos últims.
En aquest video sentim una de les melodies i ens expliquen d'on sembla que ve.
No vagis a la mar/ a encomanar les penes,/ no vagis a la mar/ les aigües en van plenes.
Vora, vora del port/ hi ha una vella taverna,/ vora, vora del port/ un bar de mala mort.
Una bota de rom/ i una altra d'aiguardent,/ una bota de rom/ i molta olor de gent./
No sigues sol a beure/ ni sol a rumiar,/ no siguis sol a beure/ que el vi et condemnarà.
El primer brindis va/ per companys i companyes,/ el segon anirà/ pels qui els han crescut banyes.
El tercer libació/ a la salut dels pobres,/ no és mala intenció/ diera al burgès les sobres.
Atents, amics, encara/ al següent got de vi:/ beneirem la mare/ que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc el gran Pare Noè/ la copa que fa sis pels diables del cafè.
Quan el sis serà buit/ maleirem l'infern,/ la copa que fa vuit/ el clero i el govern.
El got de comiat / el cantarem tots junts,/ el got de comiat, un rèquiem pels difunts.
Aquest és el meu petit testimoni, del que és la festa del Serpent a Manlleu.
Una festa viscuda des de les entitats i les persones, que any rera any i treballen, sovint de forma anònima.
A les fotos hi trobareu curiositats, com per exemple el Serpent sense pintar o les cares d'alguns personatges importants a la festa que no acostumen a sortir altres vegades. També en trobareu a faltar, hi ha tanta gent implicada que és impossible fer un recull prou ràpid on tothom hi sigui.
Penenu-ne la bona voluntat i gaudiu d'aquestes fotos que volen rendir homenatge a aquesta festa.
Que us ho passeu molt bé i bona festa del Serpent!!
Aquí deixo una de les cançons que utilitzem per improvisar.
La desgràcia d'un pobre home que per improvisar en diem Les gallines. En un taller al Lluçanès, buscant una melodia que ens agradés va sorgir aquesta.
Abans havíem fet uns exercicis on vaig preguntar a la Carolina: Els teus pares com estan?
I ella va contestar, Na tirant amb les gallines
Fusionant aquests dos moments, vam crear les corrandes del Lluçanès:
Na tirant amb les gallines, les gallines na tirant (x2)
En aquest post ho sentireu
Aquí la versió de la desgràcia d'un pobre home de Pont d'Arcalís
I aquí una versió recuperada, cantada per Montserrat Bernadó a partir del 0:33